Joan Vila-Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890-Bellaterra, 1963) és una de les figures destacades del paisatgisme a Catalunya a la primera meitat del segle XX; alumne de Joan Vila Cinca, Modest Urgell i Julio Romero de Torres, va exposar i mantenir amistat amb Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Francesc Gimeno, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria Sucre i Joan Junceda, entre d’altres.
Vila-Puig sempre va pintar paisatges propers i en què la petjada de l’home és evident: les seves pintures descriuen un paisatge cultivat, fruit d’una cultura paisatgística popular que s’expressa en la seva dimensió agrícola i arquitectònica; molt sovint se centrà en gerberes, camins, hortes, feixes, pallers…, indrets poc o gens idíl·lics i que normalment estaven tenyits de tons terrosos i groguencs. Els paisatges de Vila-Puig van ser realitzats en diferents indrets de Catalunya, però tenen un pes específic els del seu Vallès natal i els de Caldes d’Estrac, una població fortament lligada a la vida del pintor des del 1920 i que culminà amb l’establiment de la seva residència a la vila entre 1934 i 1936.
Són les pintures i els dibuixos realitzats per l’artista a Caldes d’Estrac les que conformen el nucli de l’exposició “Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig i Caldes d’Estrac”, que s’exhibirà a la Fundació Palau del 30 de gener a l’1 de maig de 2011.
La voluntat del pintor de presentar-nos el seu entorn més pròxim d’una manera austera, gairebé eixuta, fa que els indrets representats siguin els més susceptibles de veure’s afectats pels canvis socials i econòmics; en aquest sentit, és simptomàtic comprovar com unes poques vistes localitzades al centre de Caldes, com ara el carrer de l’Església, gairebé no han canviat gens, però la gran majoria dels paisatges representats s’han vist afectats per l’acció humana fins al punt que, en alguns casos, són gairebé irreconeixibles. Així, el contrast de l’obra de Vila-Puig amb la Caldetes actual ens permet rastrejar, a partir de les transformacions que ha patit el paisatge, els canvis socials que ha viscut la vila l’últim segle: des de la pràctica desaparició de la l’agricultura fins a la creixent urbanització deguda a l’evolució de l’estiueig i l’aparició del turisme.
És per això que, des de la Fundació Palau, veiem en aquesta exposició una oportunitat immillorable per aprofundir en la història recent del nostre poble i ens hem decidit a crear un arxiu virtual de la memòria recent de Caldes d’Estrac, que tindrà en aquest bloc el seu portal principal i que recollirà les imatges i els records de tothom que tingui alguna cosa a dir i hi vulgui col·laborar. Hi esteu convidats!
pesca són temes recurrents de les fotografies de Caldes d’Estrac fetes per Maria Codina entre 1916 i 1918 i que es poden veure aquests dies a la Fundació Palau amb motiu de l’exposició de Joan Vila-Puig. Per aquest motiu, hem entrevistat els pescadors Joan Arnó i Raimon Manau (que malgrat que no es va dedicar mai professionalment a la pesca, prové d’una nissaga de pescadors i durant molts anys ajudà el seu pare a la barca) per a que ens parlin de la pesca a Caldetes a mitjans del segle XX.
Veus, rastres i petjades. Arxiu d'imaginaris 
