Joan Vila-Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890-Bellaterra, 1963) és una de les figures destacades del paisatgisme a Catalunya a la primera meitat del segle XX; alumne de Joan Vila Cinca, Modest Urgell i Julio Romero de Torres, va exposar i mantenir amistat amb Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Francesc Gimeno, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria Sucre i Joan Junceda, entre d’altres.
Vila-Puig sempre va pintar paisatges propers i en què la petjada de l’home és evident: les seves pintures descriuen un paisatge cultivat, fruit d’una cultura paisatgística popular que s’expressa en la seva dimensió agrícola i arquitectònica; molt sovint se centrà en gerberes, camins, hortes, feixes, pallers…, indrets poc o gens idíl·lics i que normalment estaven tenyits de tons terrosos i groguencs. Els paisatges de Vila-Puig van ser realitzats en diferents indrets de Catalunya, però tenen un pes específic els del seu Vallès natal i els de Caldes d’Estrac, una població fortament lligada a la vida del pintor des del 1920 i que culminà amb l’establiment de la seva residència a la vila entre 1934 i 1936.
Són les pintures i els dibuixos realitzats per l’artista a Caldes d’Estrac les que conformen el nucli de l’exposició “Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig i Caldes d’Estrac”, que s’exhibirà a la Fundació Palau del 30 de gener a l’1 de maig de 2011.
La voluntat del pintor de presentar-nos el seu entorn més pròxim d’una manera austera, gairebé eixuta, fa que els indrets representats siguin els més susceptibles de veure’s afectats pels canvis socials i econòmics; en aquest sentit, és simptomàtic comprovar com unes poques vistes localitzades al centre de Caldes, com ara el carrer de l’Església, gairebé no han canviat gens, però la gran majoria dels paisatges representats s’han vist afectats per l’acció humana fins al punt que, en alguns casos, són gairebé irreconeixibles. Així, el contrast de l’obra de Vila-Puig amb la Caldetes actual ens permet rastrejar, a partir de les transformacions que ha patit el paisatge, els canvis socials que ha viscut la vila l’últim segle: des de la pràctica desaparició de la l’agricultura fins a la creixent urbanització deguda a l’evolució de l’estiueig i l’aparició del turisme.
Veus, rastres i petjades. Arxiu d'imaginaris 